De treballar al garatge de casa a dirigir la seva empresa internacionalment

Josep Cinca, enginyer tècnic electrònic de professió, va començar a treballar en el sector tèxtil i posteriorment es va establir pel seu propi compte a finals dels 80, al garatge de casa. La seva empenta l’ha portat a treballar per sectors tant diferents com el tèxtil o l’agroalimentari (orientat a diferents vessants).

Aquesta evolució ha comportat diversos canvis d’instal·lacions, des del petit garatge de casa passant per diverses colònies: Viladomiu Nou, Cal Vidal, Cal Marçal i finalment, Cal Prat, on actualment ocupen 4.500 m² d’una nau que han rehabilitat per adequar-ho a les seves necessitats. 

Veserkal, en quin punt apareix dins la seva trajectòria professional?

Tesi Industrial Europa SL (Veserkal) neix al 1996, de fet ara al juliol farem els 20 anys. Pel camí cal destacar que hi ha hagut varis punts d’inflexió importants.

El primer, a principis dels 90, treballant amb el Servei Tècnic de maquinària tèxtil italiana en la robotització i automatització de sistemes de dosificació de productes. Això va suposar per a mi un gran aprenentatge. 

Quan el sector tèxtil català va començar a perdre potència, vam entrar en el sector agroalimentari, aplicant les tècniques d’una vella indústria com la tèxtil a un sector que s’estava començant a automatitzar.

Una mica més endavant i ja treballant per al sector agroalimentari, a principis dels anys 2000, el negoci de l’empresa anava molt associat a una empresa líder en fabricació de maquinària industrial de pesatge i etiquetatge. Aquest fet ens va permetre conèixer molt bé aquest tipus d’equips i començar-nos a fer un nom entre els clients. Amb l’arribada de la crisi als voltants del 2007 vam adoptar un nou enfoc amb la diversificació del negoci a nivell de clients i l’empresa ha crescut considerablement.

El 2014 vam crear la marca i la imatge de Veserkal, que ens ha permès tenir un millor posicionament al mercat i optimitzar l’estratègia comercial i de màrqueting.

Què representa el pas de una petita empresa a una de major envergadura i volum?

Representa un canvi de filosofia i forma de treballar. Passes d’una empresa en que tothom ho sap tot i treballa en tot, a una empresa amb molta més especialització, més departaments i més definició de tasques. Tot això representa un esforç important.

També ens ha permès contractar més gent i augmentar els nivells de producció. Tot i així, una de les coses que destacaria és el fet de ser més visibles. Passar de les instal·lacions de Cal Marçal a les actuals ens ha permès que la gent ens conegui, que sàpiguen que estem aquí i què fem.

L’empresa està treballant amb diferents mercats exteriors. Com afronteu aquest procés d’internacionalització?

El creixement de l’empresa sempre ha sigut de forma orgànica i lògica. El mateix intentem amb els mercats exteriors. Ens trobem que hem de frenar sortides pel perill de no poder abastar tota la demanda.

De mitjana podríem dir que exportem el 25% de la producció a diferents països. El 75% restant es divideix en parts relativament iguals entre Catalunya i Espanya.

Pel que fa a les exportacions, tenim clients a Alemanya, Argentina, Xile o Equador que són fabricants de maquinària que també ens actuen com a distribuïdors. Integren les seves màquines amb les nostres per formar línies completes de producció. Per altra banda, també exportem a clients del Marroc, els quals sí que són el destinatari o client final.

Quin entorn de competència té Veserkal? Quin paper jugueu al mercat?

No podem qualificar-ho de competència exactament. És a dir, no hi ha empreses que facin el mateix que nosaltres ja que fem la maquinària a mida, sinó que vàries empreses ens representen competència de forma puntual. Podríem dir que en molts aspectes som complementaris a la competència.

Les grans corporacions solen fer productes “estàndard” i no donen solució a problemes concrets. Aquest és el nostre nínxol de mercat, treballar per donar solucions a necessitats específiques.

Juntament amb vostè, a l’empresa també hi treballen les seves dues filles, la Núria i la Queralt. Com afronteu el relleu generacional?

La Queralt és enginyera industrial. Porta des del 2001 aquí, fent un petit parèntesis entre el 2008 i 2013. Des de la tornada fa 3 anys ha agafat més responsabilitat i s’encarrega de l’àrea tècnica i productiva.

La Núria sempre ha estat al corrent del funcionament de l’empresa (és el que passa en les empreses familiars), però no va ser fins fa 1 any que es va incorporar a treballar amb nosaltres. S’encarrega de la part administrativa i de gestió.

Amb el pas del temps van agafant més responsabilitats, pel que l’empresa està en bones mans.

Creu que el Berguedà té un problema amb la retenció de talent? Què podem fer per competir amb mercats tant potents com Barcelona?

La gent d’aquí ha de conèixer el que tenim al territori. Si només contemplem les condicions a nivell salarial, segurament a comarques no podem competir amb Barcelona, però aquí tenim moltes altres coses. La qualitat de vida, la tranquil·litat, o molts altres intangibles són factors que hem de posar sobre la taula. La gent també valora que disposem d’uns bons centres educatius, sanitaris, etc.

Estem a una hora de tot. De Barcelona, del Port, de l’Aeroport, de la muntanya o esquí, etc. I des d’empreses d’aquí, també donem la possibilitat de conèixer nous mercats i internacionalitzar-se, no només passa a les grans ciutats.

Quina importància li dóna a la col·laboració Público-Privada?

A Catalunya la gent no té el costum de demanar col·laboració a entitats públiques, al contrari d’altres territoris. Per exemple, a la resta d’Espanya és molt més comú.

Per altra banda, crec que les institucions públiques haurien de recolzar més segons quines coses, com per exemple a nivell de permisos. Aquí ens hi hem trobat amb el tema de les comunicacions (fibra òptica), que ens passa a pocs metres però no en podem disposar. Actualment treballem amb una solució de ràdio-enllaç.

Per altra banda, hem treballat amb la pròpia Agència de Desenvolupament del Berguedà, entre altres coses dins el marc del programa Innoberguedà, el qual ens va servir d’ajuda. També amb l’ACEB, Acció o diferents cursos amb altres entitats.

Què en pensa de les cada vegada més esteses dinàmiques de Networking?

Poden ser un bon instrument per a la coneixença entre les pròpies empreses. Sovint no sabem o coneixem les empreses que tenim al voltant i si es poden crear sinèrgies entre les mateixes.

Per últim, com veu el futur a 5 anys vista a nivell empresarial?

Si la força ens acompanya, podem seguir tenint necessitats de creixement, de forma lògica i orgànica tal com hem fet fins ara.

A 5 anys vista, esperem ser una empresa reconeguda mundialment dins la nostra especialitat. Treballar bé els projectes i seguir empentant. Tenim algun projecte molt interessant que sincerament, mai haguéssim pensat arribar fins aquí.

Moltes gràcies, felicitats per la feina feta, pel 20è aniversari i molta sort i encerts de cara reptes futurs.